La geografia del Marroc abasta des de les costes de l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, passant per zones muntanyoses, fins al desert del Sàhara. Ocupa una ubicació estratègica al llarg de l’estret de Gibraltar, la via marítima que connecta el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic. És una de les tres nacions (juntament amb els Estats espanyol i francès) que tenen costes tant atlàntiques com mediterrànies.
Amb 446.550 km 2 el Marroc, sense incloure el Sàhara Occidental, és el cinquanta-setè país més gran del món.
Una gran part del Marroc és muntanyosa, sobretot la costa nord i l’interior del país, amb serralades, altiplans i valls. A l’oest trobem planes costaneres. La major part del sud-est del país es troba al desert del Sàhara.
EL RELLEU DEL MARROC
Les grans planes:
Entre la costa atlàntica, les muntanyes del Rif i l’Atles s’estén una regió de grans planes. Hi trobem la conca del Sebou i la plana de Gharb (literalment «occident» en àrab, la regió de Fes), una important regió agrícola que limita amb l’Atles mitjà. Més al sud, trobem la plana de Haouz, la regió de Marràqueix. I formant un triangle entre oceà, Alt Atles i Anti-Atles, la Plana de Souss, molt important també per la seva producció agrícola.
Les muntanyes: El Rif
Dos grans sistemes muntanyosos conformen el relleu del Marroc: l’Atles i el Rif. Ambdós són la llar del poble amazic (berber). Al nord es troben les muntanyes del Rif que s’estenen per la regió que voreja la
Mediterrània de nord-oest a nord-est. Són geològicament inestables i no hi són estranys els terratrèmols. El seu sostre s’eleva a 2.456 m a Djebel Tidirhine.
La regió del Rif té el règim de pluges més alt del Marroc, superant algun indret els més de 2.000 mm de precipitació a l’any. Les parts occidental i central estan cobertes per boscos de cedre de l’Atles, suredes i alzines, així com els únics boscos restants d’avet marroquí. Els vessants orientals reben menys pluges, i allí els boscos estan formats principalment per pins, especialment el pi blanc i el pinastre, així com l’arar (conegut també en castellà com «xiprer de Cartagena»).
Des de la dècada de 1950 s’ha produït una desforestació massiva a causa del pasturatge excessiu, els incendis forestals i per l’extensió de plantacions de cànnabis.
Geològicament les muntanyes del Rif pertanyen a la regió geològica de l’Arc de Gibraltar o Mar d’Alborán. Són una extensió del Sistema Bètic que inclou les muntanyes del sud de la Península Ibèrica a través de l’estret. Per això les muntanyes del Rif no formen part del sistema muntanyós de l’Atles.