L’àrea de l’actual Marroc ha estat habitada almenys des del Paleolític, amb indicis de poblament d’homo sapiens tan reculats com els 315.000 anys. Com a curiositat, assenyalar que els estudis d’ADN mitocondrial han descobert un vincle estret entre els amazics i els saamis d’Escandinàvia.
Les restes d’època neolítica d’aquesta zona indiquen contactes i relacions d’intercanvi cultural amb la península ibèrica. Vers el 1.500 a.C. pobles de l’est introdueixen el carro, el cavall, les armes (espasa, javelina) i el metall, i la societat resultant pren un tarannà més defensiu que les anteriors formacions socials d’agricultors i ramaders.
Fenicis, cartaginesos, romans
A l’Antiguitat Clàssica, els fenicis van establir colònies comercials i assentaments al nord-oest d’Àfrica: Mogador (l’actual Essaouira) va esdevenir colònia fenícia ja al segle VI aC. Més tard, el Marroc va esdevenir part de l’imperi cartaginès. El primer estat marroquí independent conegut va ser el regne amazic de Mauretània (que no s’ha de confondre amb l’estat modern de Mauritània) que podem situar al segle III aC.
L’emperador Claudi va annexionar Mauretània l’any 44 dC, convertint-la en una província romana sota l’autoritat d’un governador imperial. Durant la crisi del segle III les diferents cabiles amazics recuperaren el control del territori de manera que a finals d’aquest segle el domini romà directe es limitava a unes poques ciutats costaneres: l’anomenada «Mauritània Tingitana» fou, possiblement, la menys romanitzada de les províncies de l’imperi.
Al segle IV hi ha una evident presencia cristiana a les ciutats de la costa i a algunes àrees tribals de l’interior. També s’hi estableix una nombrosa comunitat jueva. Entre els segles V i VI vàndals i bizantins apareixen en la zona, sense aconseguir-ne un control efectiu llevat d’algunes ciutats i les seves rodalies.
Arriba l’Islam
El califat omeia va començar la conquesta musulmana del Magrib a mitjans del segle VII i va culminar-la a principis del segle VIII, fet que va suposar la introducció de l’àrab i de l’Islam als territoris de l’actual Marroc. Les cabiles i federacions tribals amazigues van adoptar l’Islam, però van mantenir les seves lleis consuetudinàries. També van pagar impostos i tributs a la nova administració musulmana.
Al segon terç de segle VIII va esclatar una important revolta amaziga que va comportar com a resultat la formació de diferents estats, independents del califat omeia. A finals de segle i aprofitant el canvi dinàstic al califat, el noble àrab Idris ibn Abdallah (segons algunes fonts descendent de Fàtima, filla del profeta Mohammed), havent aconseguit acords amb les cabiles amazics de la zona de l’antiga ciutat romana de Volubilis, funda la ciutat de Fes i estableix l’any 788 la dinastia idríssida i el reialme que pot considerar-se precursor de l’actual Marroc.
D’aquí en endavant es succeiran diverses dinasties que rivalitzaran pel control de les rutes caravaneres i el comerç de la plata de l’est del Sàhara, de l’or de Ghana, dels esclaus de l’Àfrica occidental…