La regió de l’Assàmer és l’indret per on transcorre la Ruta de les Mil Alcassabes. Aquí trobarem les primeres «kasbah» (en català, alcassaba): les construccions tradicionals en tova que ens anuncien l’arribada a les portes del desert del Sàhara.
Kasbah, (tighremt en amazic) és una paraula àrab que vol dir “fortalesa”, i fa referència sobretot a la ciutadella o barri fortificat d’una ciutat. És equivalent al terme “alcassaba” en català, que deriva de la mateixa paraula àrab. Per extensió, aquest mot també pot referir-se a un barri de la madinat (“madina” o “medina”: en àrab, ciutat, avui amb l’accepció de “part antiga o barri vell de la ciutat”). En altres idiomes, aquesta paraula àrab, o paraules locals derivades de la paraula àrab, poden referir-se a un assentament, una fortalesa o una torre de vigilància.
Al Marroc, el terme kasbah s’utilitza a les regions predominantment amazigues per designar una residència fortificada (tighremt), tradicionalment bastida seguint les tècniques de l’anomenada “arquitectura sudanesa”, que utilitza com a element bàsic de construcció la tova (barreja de fang i palla), ja sigui en forma de maons assecats al sol o bé en forma d’encofrats piconats.
El següent text està extret de “La Ruta del les Mil Alcassabes, Mapa cultural del sud del Marroc”. Editorial Piolet, 2009:
“(…) La famosa Ruta de les Mil Alcassabes constitueix un itinerari cultural de primer ordre en el que no sols es poden visitar les esmentades fortaleses, sinó també el que s’anomena ksur (plural de ksar o alcàsser), alguns graners comunitaris, milers de mausoleus de sants, gran nombre de centres terrissaires, gravats rupestres, túmuls prehistòrics, meravelles naturals, mercats plens de vida i diversos museus.
Al sud del Marroc la paraula «alcassaba» (en francès casbah) es fa servir de manera genèrica per designar un habitatge fortificat amb quatre torres al quatre angles, o bé un conjunt defensiu que inclou un o diversos d’aquests habitatges i algunes instal·lacions complementàries. En canvi, en aquesta mateixa regió la paraula ksar es refereix a un poble murallat, amb cases, una mesquita i altres equipaments comunitaris a dins. No obstant, havent-hi alcassabes molt grans i alcàssers molt reduïts, la frontera entre ells resulta bastant subtil i la confusió és freqüent.
A les valls presahàriques hi ha certament un miler de fortificacions, entre alcassabes i ksur (…)”